Hi ha sons de totes classes: llargs i curts, forts i dèbils, aguts i greus, agradables i desagradables. El so ha estat sempre present en la vida quotidiana de l'home. Al llarg de la història el ser humà ha inventat una sèrie de regles per a ordenar-ho fins a construir un llenguatge musical.
Les qualitats musica'ls i físiques del so són: l'altura o to, la duració, la intensitat i el timbre.
L'ALTURA
És l'afinació d'un so; està determinada per la freqüència fonamental de les ones sonores (és el que permet distingir entre sons greus, aguts o mitjans) mesura en cicles per segon o hertzs (Hz) .Para que els humans podem percebre un so, este ha d'estar comprés entre el rang d'audició de 20 i 20.000 Hz. Per davall d'este rang tenim els infrasons i per damunt els ultrasons. A açò se li denomina rang de freqüència audible. Com més edat es té, este rang va reduint-se tant en greus com en aguts.
LA DURACIÓ
És el temps durant el qual es manté un so, està determinada per la longitud, que indica la grandària d'una onda, que és la distància entre el principi i el final d'una onda completa (cicle) ; segons açò podem dir que per duració els sons puieden ser llargs o curts. Els únics instruments acústics que poden mantindre els sons el temps que vullguen, són els de corda amb arc, com el violí per exemple; els de vent depenen de la capacitat pulmonar, i els de percussió, dels colps. La guitarra necessita, igual que el piano, d'un martelleig que colpege les cordes, i només s'escolta el so fins que la corda deixa de vibrar.
LA INTENSITAT
Equival a parlar de volum: un so pot ser fort o dèbil. És la quantitat d'energia acústica que conté un so. La intensitat ve determinada per la potència, que al seu torn està determinada per l'amplitud i ens permet distingir si el so és fort o dèbil. Els sons que percebem han de superar el llindar auditiu (0 dB) i no arribar al llindar de dolor (140 dB) . Esta qualitat la mesurem amb el sonòmetre i els resultats s'expressen en decibels (dB) en honor al científic i inventor Alexander Graham Bell.
EL TIMBRE
És la qualitat que permet reconéixer la font emissora del so, per exemple, entre la mateixa nota (to) amb la mateixa intensitat produïda per dos instruments musicals distints. Es definix com la qualitat del so. cada cos sonor vibra d'una forma distinta. Les diferències es donen no sols per la naturalesa del cos sonor (fusta, metall, pell tensada, etc) , sinó també per la manera de fer-ho sonar (colpejar, fregar, rascar)
Una mateixa nota sona distinta si la toca una flauta, un violí, una trompeta... cada instrument té un timbre que ho identifica o ho diferencia dels altres. Amb la veu succeïx el mateix. El so donat per un home, una dona, un/a niño/a tenen distint timbre. El timbre ens permetrà distingir si la veu és áspera,dulce, ronca o vellutada. També influïx en la variació del timbre la qualitat del material que s'utilitze. Així, doncs, el so serà clar, sord, agradable o molest. Un exemple senzill per a entendre este tema és el fet de poder reconéixer les veus de les persones que ens rodegen sense necessitat de veure, ja que cada una té les seues pròpies característiques que les fa diferents, encara siguen estes molt similiars com en el cas de germans o pares-fills.
Qualitat
|
Caracteristica
|
Rang
|
Altura
|
Freqüencia d'ona
|
Agut, mig, greu
|
Duració
|
Longitud d'ona
|
Llarg o curt
|
Intensitat
|
Amplitud d'ona
|
Forta, dèvil o suau
|
Timbre
|
Font emisora del so
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.