LA MÚSICA I EL RECICLATGE

L'art de fer música amb materials reciclats

Actualment hi ha desenes de col·lectius que empren este tipus d'elements per a crear instruments musicals.

Fa uns anys un grup de jóvens que es qüestionaven sobre la relació entre el ser humà i el medi ambient va decidir anar un pas més enllà i aportar amb les seues accions un grà d'arena per a mitigar un poc el dany als ecosistemes que es generen per algunes pràctiques de l'home, com el simple fet de tirar fem o no reciclar.

Va ser llavors que es va crear "Latin Latas", un projecte musical, pedagògic, cultural i, en part, tecnològic, compte David Castiblanco (o David Latas, com es fa cridar) , un dels líders d'esta iniciativa. No obstant això, el procés va més enllà: ells, a banda de construir instruments musicals amb material reciclable, busquen sempre transmetre un missatge amb sentit ambiental, que arribe a les persones i que, sobretot, servisca per a crear consciència sobre la importància de cuidar el medi ambient i protegir als animals.

"El que volem fer és ensenyar bàsicament sobre la presa de consciència del nostre paper de sers humans en el nostre planeta. Per a això fem música amb instruments elaborats cent per cent amb materials reciclables. Per a nosaltres el fem no hi ha tot és reciclable, explica David, el qual agrega que el que busquen, a més, és d'informar i comunicar per mitjà del que fem sobre què és art, cultura, i concientizar sobre els temes que estan afectant el mig ambiente." (Veure: "Música hecha de latas")

El missatge que deixa Latin Latas és més que clar: "ser conscients de la nostra empremta en este planeta, del nostre consum; d'on ve i per a on va, si realment ho necessitem. El nostre missatge és que el fem no existix, és matèria primera. El medi ambient és quelcom que està en nosaltres i si volem canviar quelcom en ell primer hem de canviar-ho en nosaltres."


Fotos d' Andrea de Francisco / Fundadora Latín Latas

Traduït de l'article de Yenifer Rodríguez M.: Font: https://www.elespectador.com/entretenimiento/agenda/musica/musica-hecha-latas-video-587579

Podeu visitar la seua pàgina al: http://www.latinlatas.com/

Seguir-los al youtube en: https://www.youtube.com/channel/UCtmRytp8d9UchlBRL0ee8nw

O podeu seguir-los al facebook: https://www.facebook.com/latinlatas/

Les qualitats del so

Hi ha sons de totes classes: llargs i curts, forts i dèbils, aguts i greus, agradables i desagradables. El so ha estat sempre present en la vida quotidiana de l'home. Al llarg de la història el ser humà ha inventat una sèrie de regles per a ordenar-ho fins a construir un llenguatge musical.

Les qualitats musica'ls i físiques del so són: l'altura o to, la duració, la intensitat i el timbre.

L'ALTURA 

És l'afinació d'un so; està determinada per la freqüència fonamental de les ones sonores (és el que permet distingir entre sons greus, aguts o mitjans) mesura en cicles per segon o hertzs (Hz) .Para que els humans podem percebre un so, este ha d'estar comprés entre el rang d'audició de 20 i 20.000 Hz. Per davall d'este rang tenim els infrasons i per damunt els ultrasons. A açò se li denomina rang de freqüència audible. Com més edat es té, este rang va reduint-se tant en greus com en aguts.

LA DURACIÓ 

És el temps durant el qual es manté un so, està determinada per la longitud, que indica la grandària d'una onda, que és la distància entre el principi i el final d'una onda completa (cicle) ; segons açò podem dir que per duració els sons puieden ser llargs o curts. Els únics instruments acústics que poden mantindre els sons el temps que vullguen, són els de corda amb arc, com el violí per exemple; els de vent depenen de la capacitat pulmonar, i els de percussió, dels colps. La guitarra necessita, igual que el piano, d'un martelleig que colpege les cordes, i només s'escolta el so fins que la corda deixa de vibrar.

LA INTENSITAT 

Equival a parlar de volum: un so pot ser fort o dèbil. És la quantitat d'energia acústica que conté un so. La intensitat ve determinada per la potència, que al seu torn està determinada per l'amplitud i ens permet distingir si el so és fort o dèbil. Els sons que percebem han de superar el llindar auditiu (0 dB) i no arribar al llindar de dolor (140 dB) . Esta qualitat la mesurem amb el sonòmetre i els resultats s'expressen en decibels (dB) en honor al científic i inventor Alexander Graham Bell.

EL TIMBRE 

És la qualitat que permet reconéixer la font emissora del so, per exemple, entre la mateixa nota (to) amb la mateixa intensitat produïda per dos instruments musicals distints. Es definix com la qualitat del so. cada cos sonor vibra d'una forma distinta. Les diferències es donen no sols per la naturalesa del cos sonor (fusta, metall, pell tensada, etc) , sinó també per la manera de fer-ho sonar (colpejar, fregar, rascar)

Una mateixa nota sona distinta si la toca una flauta, un violí, una trompeta... cada instrument té un timbre que ho identifica o ho diferencia dels altres. Amb la veu succeïx el mateix. El so donat per un home, una dona, un/a niño/a tenen distint timbre. El timbre ens permetrà distingir si la veu és áspera,dulce, ronca o vellutada. També influïx en la variació del timbre la qualitat del material que s'utilitze. Així, doncs, el so serà clar, sord, agradable o molest. Un exemple senzill per a entendre este tema és el fet de poder reconéixer les veus de les persones que ens rodegen sense necessitat de veure, ja que cada una té les seues pròpies característiques que les fa diferents, encara siguen estes molt similiars com en el cas de germans o pares-fills.

Qualitat	Caracteristica	Rang
Altura	Freqüencia d'ona	Agut, mig, greu
Duració	Longitud d'ona	Llarg o curt
Intensitat	Amplitud d'ona	Forta, dèvil o suau
Timbre		Font emisora del so

Font: https://oscrove.wordpress.com/teoria-musical/el-sonido/las-cualidades-del-sonido/

L'harmonia de l'abocador

L'orquestra que ix de l'abocador.

Podem començar una sessió dirigida a treballar la construcció d'instruments amb material provinent del reciclatge amb el visionat d'un video-documental que parla d'una orquestra de xiquets que fan musica construint-se els instruments amb fem, amb materials reciclats, que s'anomena l'Orquestra Sinfònica de Santa Cecilia, o del altre cas, localitzat en Paraguai, que van començar un projecte similar i ara estan donant la volta al món amb els seus instruments reciclats i telonetjan a bandes internacionals molt importants.

Anem a parlar un poc de la història d'aquesta orquestra:

Reportaje fotogràfic per Andrea Mantovani

En un dels barris més pobres i violents d'Oaxaca (Mèxic) ara se senten violins, saxos i clarinets. Els toquen xics com Alberto, que inhalava dissolvent i vivia rodejat de fem.

Aquesta orquesta naix fa ja 11 anys d'un dels barris mes perillosos de Oxaca (Mèxic) on la majoria dels xiquets ocupaven el seu temps en la delinqüència i esnifant pegament.

Abans del barri només eixien dos tipus de notícies: la contaminació i els assassinats.

"Al principi açò era molt pesat -diu Camerino López, professor des dels primers dies de l'escola-. Teníem com a alumnes a xiquets del carrer, bergants que prenien drogues, que venien de famílies amb molta violència. I eren molt agressius, se'ns enfrontaven. Alguns treballaven en el femater, rescatant materials, i alguns xics olien fort. Olien a fem, sí."

Fins fa poc, l'església de Santa Cecília era l'únic punt de la colònia en què alguns jóvens podien ajuntar-se per a crear quelcom. El pare José Errenderia va animar a alguns grafiteros que decoraren el temple -una nau de formigó i rajola de sostres molt alts, en la que els xavos van pintar murals, inclús darrere de l'altar: unes escales blaves que pugen al cel-. Entre els jóvens que tocaven la guitarra en missa i algun més, van formar el primer grup de música a principis de 2011. Van llogar una habitació, van buscar un professor i van començar les classes de solfeig.

Van començar 20 alumnes i cap instrument: Els de percussió colpejaven cadires i els de vent bufaven trossos de mànegues.

Ara mateix alumnes d'altres pobles amb major nivell de vida van a la Colònia Guerrer per a rebre classes i arreglar els seus instruments.

En estos moments hi ha un projecte de cooperació amb europa on participen lutiers i músics europeus, donant els seus instruments inservibles a esta orquestra i col·laborant amb la construcció d'una escola de música en Oxaca a més de la formació d'eixos xiquets. Tots els anys arriben diversos músics i lutieres europeus amb el propòsit de fer pedrera.

Alberto ha passat d'inhalar el tíner, un químic que provoca al·lucinacions, a tocar la tuba amb beca. Part dels xiquets i les xiquetes que en altres circunstancies estarien furtant o drogant-se ara ocupen el seu temps en aprendre música.

A Paraguai el cas és semblant, una zona pobra on els xiquets han trobat en la música la manera de no anar pel camí de les drogues i la delinqüència. Asunción genera 1.500 tones diàries de residus i la majoria acaba en l'abocador de Cateura, el més gran de Paraguai. On altres veuen una muntanya insalubre de fem, els integrants de l'Orquestra d'instruments reciclatges de Cateura van trobar una oportunitat. Van convertir llandes d'oli, xapes, radiografies, tenidors i trossos de fusta descartats en violins, cércols, guitarres, trompetes, tambors i altres instruments. 

La música els va canviar la vida: el baixista de Megadeth, David Ellefson, va viatjar d'incògnit al seu barri a conéixer-los; Metallica els va invitar a actuar com a teloners en la seua gira llatinoamericana. Els seus temes de Mozart i Beethoven, interpretats amb instruments reciclatges, van donar la volta al món tal com mostra el documental Landfill Harmonic.

Podeu vore un resum del video-documental seguint l'enllaç:

https://inmamusic.wordpress.com/category/musicas-del-mundo/

O comprar la pel·licula sensera en: http://www.landfillharmonicmovie.com/

També podeu escoltar un pod-cast de la radio Ondacero on es parla sobre l'orquestra d'Oxaca:

http://www.ondacero.es/programas/un-alto-en-camino/audios-podcast/el-milagro-de-la-orquesta-del-vertedero_2017082059994abc0cf2e2ea3558682d.html

Font: "El milagro de la orquesta del vertedero. EL MUNDO

El compàs binari de 2/4

El compàs és la divisió del pentagrama en parts de la mateixa duració o la mateixa suma de valors. Els compassos s'indiquen per dos números superposats: numerador i denominador.

Numerador: És el número que s'ubica dalt. Indica la quantitat de temps o polsos del compàs.

Denominador: És el número que s'ubica baix. Indica a la figura que representa el pols. 




En l'exemple, el numerador (el número de dalt) és 4, la qual cosa indica que hi ha quatre temps. El denominador (el número de baix) és 4, la qual cosa indica que són negres. L'important és, en definitiva, sumar 4. Si ens fixem el compàs 2, 3 i 4, tots sumen 4.

Vegem per què:

Negra + negra + negra + negra = 4 temps.

Blanca + blanca = 4 temps.

Redona = 4 temps.

Dos corxeres + una negra + una blanca = 4 temps.


Un últim exemple. Observem un compàs de 2/4:



En este cas, el numerador és 2 (dos temps) i el denominador és 4 (que significaque són negres) . Llavors, ací hem de sumar sempre dos." (Per Germán A. Bardina)

El compàs de 2/4

El compàs de 2/4 és l'estructura que reproduïx el ritme implícit en el caminar. Un compàs de 2/4 consta de dos polsos. El primer pols és més intens i es marca baix, com si estigueres percudint un bombo al baixar i un plat al pujar.

Per a interioritzar este compàs, ho marcarem de quatre maneres distintes, perquè pugues interioritzar les sensacions que comporta; la convencional (movent la mà baix i dalt) i percudint genolls i palmes segons estos patrons que treballaràs.

x = genolls (terra) ■ = palmes (aire)

1. Marcatge Tierra­-Aire (genolls i palmes) . 
2. Marcatge en Terra (genolls en part 1) . 
3. Marcatge en Aire (palmes en part 2) .
4. Marcatge convencional (mà baix i dalt) .

Com a exemple de compàs binari. Les marxes tenen un ritme binari per a poder marcar-se amb el pas, com es pot veure el ritme es pot marcar en 2. Comptant 1, 2, 1, 2, 1, 2.

Podeu escoltar un exemple puntxant ací

En aquest video pots vore una explicació del que sería un compàs de 2/4: segueix l'enllaç: 

https://www.youtube.com/watch?v=hsaC36-RfPc

Construcció d'instruments musicals. Tercera part.

"Les Claus"

Necessitarem per a construir les claus (en aquest cas estaràn fetes de canya):  

• Canyes de 25 mm de diàmetre 
• Sierra per a tallar fusta 
• Paper de vidre.

Procés de construcció 

1.  Selecciona les canyes amb les mesures proposades. 
2.  Curta dos peces evitant els nucs. 
3.  Neta el seu interior i rebaixa amb una escat els extrems. 
4.  Ja tens acabades les claus.

Suggeriments didàctics:

Aconseguix distints efectes de so amb les claus. Construïx claus amb altres tipus de materials (per exemple tubs metàl·lics, vares de diferents tipus de fustes, etc.) . També podeu aconseguir sons de diferents altures jugant amb la llargaria de la clau, es a dir, cortant amb diferents mides. 

Utilitza este instrument per a les teues activitats musicals en l'aula.

Construcció d'instruments musicals. Segona part.

Ací vos vaig a explicar com podem construir un altre instrument musical de petita percussió com a activitat en l'aula que posteriorment els alumnes podràn utilitzar per a compondre petites peces musicals en grup o per a treballar diferents elements musicals com el ritme, etc.

Construirem un "Pal de pluja"!

Per a això necessitarem:

• 3 tubs de cartó (dels rotllos de paper de cuina o semblant) 
• Furgadents fins de fusta (els utilitzats per a servir les broquetes de carn), podem utilitzar també furgadents higiènics redons. 
• Com a farcit, podem utilitzar arròs, llentilles, pasta o qualsevol tipus de llavor. 
• Cartó per a les tapadores. Pegament universal.

Per a la decoració necessitarem: 

• Cua blanca de fusteria
• Tires de paper de periòdic 
• Pintura.

Procés de construcció 

1.Perfora amb una barrina i introduïx en el tub els furgadents (a) . Estos només travessen una de les parets (b) . En el punt d'unió de la fusta amb el cartó hem de posar una gota de pegament per a reforçar l'estructura (d) .

2.Observa que la disposició dels furgadents és semblant a una escala de caragol (j) . En l'interior del tub, les varetes de fusta estaran situades de tal forma que obstaculitzen el pas de les llavors (b) .

3.Curta el sobrant exterior dels furgadents fins a deixar-los al nivell del tub (c)

4.Dibuixa sobre un cartó les tapadores i talla-les. Entrebanc una d'elles en la boca del tub (e) (f) . 

5.Si vols fer un pal de la pluja més llarg, pots unir tants tubs com vullgues. En este instrument s'han usat tres tubs que hem acoblament amb pegament i un anell de cartó (g) .

6.Trosseja tallarines o un altre tipus de pasta (h) . Introduïx estos trossets en el tub i tanca la boca amb l'altra tapadora de cartó (i) . 

7.Per a provar este instrument només has de bolcar lentament el tub. La pasta, al xocar entre si i contra els furgadents, sonarà amb un efecte molt semblant a les gotes d'aigua. 

8.Finalment, per a decorar l'instrument, pots cobrir-ho amb tires de paper de periòdic impregnades de cua blanca. Deixa-ho assecar durant un dia i pinta-ho al teu gust.

Construcció d'instruments musicals. Primera part

Ací podeu obtindre informació sobre com fabricar instruments musicals. Es una activitat adecuada i motivadora per als xiquets, on els alumnes desenrrotllen la seua creativitat i obtenen un producte final satisfactori, ja que es un producte de creació propia i amb una utilitat, la que le permet continuar creat altres productes, aquesta vegada transformats en composicions musicals.

En primer lloc vos explicaré com es fan les "Maraques" 

Es tracta d'un instrument de percussió que servix per a marcar el compàs o el ritme d'una composició musical. Està format per un espai tancat en l'interior del qual hi ha elements solts que a l'agitar-los emeten un cert so.

Necessites: 

- Gots de paper o de plàstic

- Botelles de plàstic xicotetes 

- Zel o cinta adhesiva (si fem les maraques amb gots) 

- Boletes, botons de plàstic, o qualsevol tipus de llegum (cigrons, llentilles, etc.) - Tisores

Com les farem?: Hi ha diferents maneres de fer les maraques, ací podràs coneixer dos d'eixes formes per a que tries la que mést'agrade: 1. Agafa un dels gots i ompli-ho, més o menys per la mitat, amb els botons, llegums o boletes. En cas d'utilitzar la botella de plàstic, el procés és el mateix. Ompli-la amb un grapat d'arròs o qualsevol altra cosa que càpia per l'orifici. 2. Tanca la botella amb el tap o col·loca un got al revés, damunt de l'altre, i unix ambdós amb la cinta adhesiva. 3. Pots decorar-les al teu gust, forrant-les amb un paper que hages dibuixat anteriorment, pintant-les amb temperes, apegant papers de seda... 4. Finalment, simplement agita-la i escoltaràs el seu so. Deixa volar la teua imaginació i fes les teues pròpies composicions musicals. Consells:  -Com més grans siguen els gots o les botelles de plàstic el so serà més greu. Per què succeïx açò? Perquè la quantitat d'aire que conté és major. I viceversa, les més xicotetes emetran un so més agut perquè la quantitat d'aire que conté és menor. -De la mateixa manera, el so variarà en funció de com les rellenes. Si ho fas amb arròs sonaran més suau que si les farcides de boletes. -Si eres creatiu podràs fer multitud de maraques, cada una amb un so diferent, i ensenyarse-les als teus amics.