EL PAISATGE SONOR

El concepte de paisatge sonor sorgix dels interessos investigativos desenrotllats per un grup de treball dirigit per R. Murray Schafer; músic, compositor, ambientalista i professor d'estudis en comunicació en la Universitat Simon Fraser en Burnaby, Canadà. 

El concepte es forma a partir de la unió de les paraules sound (so) i landscape (paisatge) creant així la paraula anglesa soundscape; amb ell s'explica com podem distingir i estudiar l'univers sonor que ens rodeja. Definit per M. Schafer és bàsicament un ambient sonor i pot referir-se a entorns naturals o urbans reals, o a construccions abstractes (composicions musicals, muntatges analògics o digitals que es presenten com a ambients sonors). En les seues paraules «un paisatge sonor consistix en esdeveniments escoltats i no en objectes vistos», afirmació que ens conduïx a un altre concepte clau que es troba darrere de les seues preocupacions ecològiques i estètiques: clairaudience, que literalment significa escolta o audició neta(o clara) . «El terme simplement es referix a unes habilitats excepcionals d'escolta, particularment en relació als sons de l'ambient o de l'entorn. Per mitjà d'exercicis de neteja auditiva, les habilitats d'escolta poden ser entrenades per a aconseguir un estat de clariaudiencia.» 

Posteriorment es funda el World Forum for Acustic Ecology i el World Soundscape Project (WSP) on Murray Schafer i altres investigadors com Barry Truax i Hildegard Westercamp, han publicat alguns dels documents fundacionals relatius al paisatge sonor i l'ecologia acústica. Tot este treball va esdevindre en els Soundscape Studies que, segons el propi Schafer, busquen reunir el treball dels estudis sobre el so que de manera aïllada ja s'han realitzat des de disciplines com la psicoacústica, l'acústica, l'urbanisme, la música i les ciències socials.

Vull compartir un video molt interessant de Murray Schaeffer; investigador i creador del terme "Paisatge sonor".

Font: Vikipedia

L'importancia de la música al cervell del nens

Els primers tres anys de la vida vida d'un nen representen un període important en el futur de tot individu, ja que allí s'establix eixa relació entre pares i fills s'anomena "afecció". La música pot contribuir a enfortir aquest vincle i aconseguir que es convertisca en una relació sana i operativa. En tot el món, quan els pares li parlen als seus fills xicotets, ajusten les seues veus per a fer-les més suaus, més rítmiques, més musicals."

La musica pot ser el vehicle per al desenvolupamen integral del xiquet que comprenga les árees cognitiva, social, emocional, afectiva, motora, del llenguatge, así com de la capacitat de lectura i escriptura.

La Música i els seus origens

La música es un medi 'expressió universal, els seus origens es relacionen amb la pròpia veu del ser humà. Els primers instruments musicals van apareixer al voltant de l'any 2500 a.C. en la cultura egípcia. En la Grècia i Roma antigues, al voltant del segle v a.C., la música va ser essencialment vocal, i va fer ús d'instruments de percussió, de corda i de vent. Al voltant del segle v d.C., l'era cristiana va comportar l'aparició de cantells litúrgics. En l'Edat Mitjana van aparéixer els cantells gregorians com la manifestació musical més important de l'època. En els segles XVII i XVIII va aparéixer l'òpera, que amb la música instrumental i els grans compositors de música clàssica (Vivaldi, Beethoven, Schubert, Brahms, Mozart i altres) , van representar la maduresa de la música.

En els segles XIX i XX es va produir una ampliació i perfeccionament dels diferents instruments musicals. La música va començar a utilitzar-se com a mètode terapèutic especialment en la segona mitat del segle XX, a causa del reconeixement dels seus efectes sobre l'estat afectiu i d'atenció dels individus.

El Cervell

El cervell humà constituïx l'òrgan més important i de major complexitat del sistema nerviós, és un òrgan que durant la infància patix canvis maduratius i que és altament sensible als estímuls externs. Anatòmicament ho podem dividir en dos hemisferis (dret i esquerre) , cada un amb característiques funcionals diferents i especials, compostos per lòbuls i coberts per una estructura denominada corfa cerebral en la qual es troben les àrees del desenrotllament humà.

Els estudis neuroanatòmics han demostrat que l'hemisferi esquerre s'especialitza en el processament del llenguatge i l'hemisferi dret en la percepció i processament de la música.

El cervell humà funciona per mitjà de connexions (sinapsi) que realitzen les cèl·lules cerebrals denominades neurones i que són les encarregades de transmetre l'impuls nerviós que determina la nostra conducta. 

El cervell humà presenta una alta capacitat d'aprenentatge i posseïx la propietat de funcionar en situacions extremes o de dèficit tant orgànics com funcionals, esta capacitat es denomina plasticitat cerebral.

L'efecte "Mozart" i l'efecte "Tomatis"

A mitjan segle XX, un metge otorinolaringòleg francés Alfred Tomatis, va iniciar una proposta de rehabilitació dirigida a persones amb dificultats auditives o de llenguatge. 

El seu programa terapèutic consistia en l'estimulació musical a través d'escoltar peces de Mozart i altres compositors clàssics, obtenint canvis positius en la rehabilitació del llenguatge i en el desenrotllament de la parla, a este efecte se li ha denominat "efecto Tomatis". Així mateix este eminent metge, va elaborar un nou model de creixement i desenrotllament de l'oïda humana i va reconéixer que el fetus escolta sons dins de l'úter matern (com ara els moviments de la digestió, els ritmes cardíacs i la respiració de la mare) . Va observar també que el xiquet de bolquers es relaxa quan sent la veu de la mare. 

En 1993, Rauscher i col·laboradors de la Universitat de Califòrnia, van publicar els resultats obtinguts en una investigació realitzada amb grups d'estudiants universitari, als que se'ls va exposar a escoltar durant 10 minuts una sonata de Mozart, aconseguint puntuacions altes en les proves d'habilitats visuoespaciales i cognitives en general, així com un increment transitori del quocient intel·lectual. A esta troballa se li va denominar "efecte Mozart". 

Estudis posteriors han demostrat que l'escoltar música de Mozart desencadena canvis de conducta (en relació a estats d'alerta i calma), afectivitat (induïx estats emotius) i metabòlics (augment del contingut de calci i dopamina en el cervell) .

La música i els seus efectes en el desenvolupament del cervell

Hi ha infinitat d'estudis sobre el beneficis de la música per al desenvolupament del cervell del nens. En aquestos temps pareix quel actual sistema educatiu desplaza aquesta àrea tan important.

Les investigacions que es refereixen a l'efecte de la música sobre el cervell infantil, han coincidit en que aquesta provoca una activació de l'escorça cerebral, específicament les zones frontal i occipital, implicades al processament espaci-temporal.

Així mateix al avaluar els efectes de la música a través dels registres dels electroencefalogrames, s'ha trobat que la música origina una activitat eléctrica cerebral tipus alfa. Tot l'anterior es tradueix en el següent: la música (sobre tot la clásica, de Mozart) provoca:

• Aument en la capacitat de memòria, atenció i concentració dels nens. 
• Mijora la habilitat per a resoldre problemes matemàtics i de raonaments complexos. 
• Es una manera d'expressarse. 
• Introduix als nens als sons i significants de les paraules, i enforteix l'aprenentatge. 
• Brinda l'oportunitat per a que els nens interactuen entre ells i amb els adults. 
• Estimula la creativitat i l'imaginació infantil. 
• Al combinar-se amb el ball, estimula els sentits, l'equilibri i el desenvolupament muscular. 
• Provoca l'evocació de records e imatges amb els que s'enriqueix l'intel·lecte. 
• Estimula el desenvolupament integral del nen, al actuar sobre totes les àrees d'aquest desenvolupament". 

Font:http://www.psicologia-online.com/infantil/musica.shtml

L'autor es el Dr. Eduardo R. Hernández González. Pediatre i Terapeuta de la Conducta Infantil.